Com jugar al Truc (truc) valencià: regles, cartes i puntuació

El Truc valencià es juga habitualment per parelles amb una baralla reduïda, dividint cada mà en una fase d’envit per comparar punts i una altra de truc per disputar tres bases. La picardia és fonamental, ja que es permet fer blufs i els companys es comuniquen el valor de les cartes mitjançant senyals tradicionals.

Un joc amb molt de caràcter

Als casals, les penyes i les falles, el Truc és quasi una institució. S’hi juga de pressa, amb soroll i amb molta picardia. La gràcia és que no sempre guanya qui porta les millors cartes, sinó qui enganya millor.

Les cartes que manen

L’ordre no és el d’altres jocs. Al capdamunt hi ha l’as d’espases, l’as de bastos, el set d’espases i el set d’oros. Després venen els tresos, els dosos i la resta. En moltes zones es juga amb una baralla retallada (és habitual sentir parlar de 22 cartes), tot i que cada comarca té el seu costum.

Com va una mà

• Es reparteixen tres cartes per jugador.
• Envit: es pot apostar qui té més punts sumant dues cartes del mateix coll.
• Truc: es juguen tres bases. En qualsevol moment algú pot «trucar» perquè la mà valga més; el rival accepta, apuja l’aposta o es rendeix.

Els senyals

Fer l’ullet, mossegar-se el llavi o alçar les celles: cada gest diu quina carta tens. És una tradició semblant als senyals del Mus. Si vols saber en què es diferencia dels seus cosins d’Amèrica, t’ho expliquem a Truco argentino (truc argentí) contra Truc valencià.