Sobre Lascuarenta.es

Lascuarenta.es va néixer d'una escena que cada cop es veu menys: quatre persones al voltant d'una taula, una baralla espanyola gastada per les puntes, i una discussió sobre si s'havia de seguir el coll en aquella basa. Aquests jocs s'aprenien mirant, en una sobretaula llarga o al bar, i corren el risc de perdre's amb la generació que els va mantenir vius.

La idea era portar-los a la pantalla sense convertir-los en una altra cosa. Sense fitxes brillants, ruletes ni bons de dipòsit. Les mateixes quaranta cartes de sempre, les mateixes regles de sempre, i les variants explicades clarament perquè tothom pugui jugar com ho fa a casa seva.

El nom prové del cant de puntuació més conegut. Cantar las cuarenta —anunciar Rey i Caballo al Tute, o Rey i Sota al Guiñote— és un dels grans moments d'una mà. No se'ns acudia una millor manera de resumir el projecte.

Darrere del projecte hi ha Adrián Muñoz (Lascuarenta.es), amb seu a Espanya. No hi ha estudi, ni oficina, ni torns de personal de suport. Hi ha una persona que programa, escriu les regles i respon els missatges que arriben a hola@lascuarenta.es.

Treballo a jornada completa fent una altra cosa i construeixo aquest lloc en el meu temps lliure, com a afició. Vaig començar per un motiu molt senzill: trobava a faltar jugar a la Cuatrola amb la gent del meu poble. Tota la resta va venir després.

Ser un projecte petit té avantatges i límits. Si algú escriu per dir que el Chinchón es tanca de manera diferent al seu poble, aquesta variant pot acabar al lloc uns dies després. A canvi, no sempre puc respondre tan ràpid com voldria, i les correccions es gestionen per gravetat, no per ordre d'arribada.

Hi ha diverses baralles per triar. La baralla Antigua imita les planxes envellides de les baralles espanyoles de principis del segle XX, amb les seves tintes apagades i el paper tacat; la baralla Simple busca la màxima llegibilitat en mòbils petits; i després hi ha baralles de fantasia, western, galàctiques i de Halloween per a qui vulgui una sensació diferent.

Totes segueixen la mateixa regla: per molt cridanera que sigui una carta, s'ha d'entendre d'un cop d'ull. El coll i el valor van abans que qualsevol decoració; una carta difícil de llegir fa malbé el joc.

Cada disseny té la seva pròpia pàgina a la secció de baralles, amb les 48 cartes ampliables. Es desbloquegen amb Sotas o com a recompensa del mode història.

Tots els jocs són gratuïts i complets. No hi ha jocs de pagament, ni millors cartes per a la gent que compra coses, ni límits diaris. Els costos de servidor, domini i desenvolupament es cobreixen de dues maneres: publicitat i la venda d'articles decoratius.

Els anuncis només es mostren si acceptes les galetes de publicitat, i mai sobre el tapet de la taula ni sobre les cartes en mòbil o tauleta. Qui prefereixi no veure'ls pot activar el pla sense publicitat amb Sotas.

Els objectes decoratius (baralles, reversos, tapets, marcs i temes de so) es compren amb Sotas i no afecten el joc: ningú guanya una partida per tenir la baralla més bonica.

Lascuarenta.es no és un casino i no vol semblar-ho. Aquí no s'aposten diners, no hi ha premis en metàl·lic, i les Sotas no es poden convertir en euros ni transferir entre jugadors. Tampoc es perden mai en perdre una partida: només baixen si les gastes en alguna cosa.

És una qüestió de principis, però també d'estil: ni llums d'escurabutxaques ni comptes enrere agressius. Preferim que el web sembli una taverna tranquil·la que una sala de jocs.

Lascuarenta.es es construeix en el temps lliure que em deixa la feina, i això marca el ritme. Les actualitzacions surten quan estan acabades, no en una data promesa. Ajustar una regla pot portar dos dies; preparar un joc nou pot portar setmanes o mesos, perquè necessita les seves pròpies regles, tutorials, taules i proves.

El que no canvia és l'ordre de prioritats. Primer, qualsevol cosa que impedeixi jugar: una taula que no s'obre, una partida que es talla, un error de comptabilitat. Després, el que afecta molts jugadors encara que ningú ho reporti, com un detall d'una baralla que es llegeix malament en pantalles petites. Finalment, les novetats: un altre joc, una altra baralla, un altre capítol del mode història.

Les novetats s'anuncien al blog, i els petits canvis s'anoten dins del propi web. No hi ha un full de ruta secret: si alguna cosa està en camí, pots preguntar i t'explicarem en quin punt es troba.

Qualsevol pot entrar i jugar totes les partides que vulgui sense pagar. Aquests jocs sempre han estat lliures a les taules on van créixer, i cobrar per asseure's aniria en contra d'aquesta idea. Qui vulgui pot gastar Sotas en objectes decoratius: baralles il·lustrades, reversos, tapets, marcs i sons.

Les Sotas es guanyen jugant i arriben com un regal ocasional, amb les mateixes probabilitats per a tothom. També activen el pla sense publicitat, per setmana, mes o any, a preus pensats perquè treure els anuncis costi menys que un cafè. Els preus s'ajusten des de l'administració quan calgui, sense canviar res del joc en si.

El que mai tindrà preu és l'avantatge: ni millors cartes, ni partides amb millors probabilitats, ni tornejos de pagament. Si el projecte necessita algun dia una altra font d'ingressos, es buscarà fora de la taula, no a sobre d'ella.

El pla és seguir ampliant el catàleg de jocs tradicionals, acabar el mode història per capítols, millorar els tornejos i refinar l'experiència en mòbils, que és on juga la majoria de la gent.

Si trobes a faltar un joc, una variant regional o una forma diferent de puntuar, escriu-nos: una bona part del que hi ha al web ha sortit d'un correu de algú explicant com es juga a casa seva.