El tuti subhastat: història, regles, variants i estratègia

El tuti subhastat és una variant tradicional del tuti molt arrelada a l'Aragó, Múrcia i Andalusia. Normalment s'hi juga entre tres, amb una baralla espanyola de 36 cartes, i abans de cada mà es fa una subhasta: qui promet més punts tria el triomf i juga tot sol contra els altres dos.

Història i evolució

El tuti pertany a la família de jocs de bases en què l'as i el tres són les cartes més valuoses, emparentada amb la brisca i amb jocs italians de nom semblant (en pots llegir més a els cosins italians del tuti, la brisca i l'escombra). Es va popularitzar a Espanya durant el segle XIX i, com tants jocs al voltant de la taula braser, es va transmetre oralment. D'aquesta tradició van sorgir nombroses variants locals, entre les quals hi ha el tuti subhastat, que afegeix una fase de negociació i converteix cada mà en un petit repte de càlcul.

Regles del tuti subhastat

Baralla i repartiment

Es fa servir la baralla espanyola de 40 cartes sense els quatre dosos: en queden 36, nou per coll. Hi juguen tres persones i es reparteix tota la baralla, dotze cartes a cadascuna, en sentit antihorari. En moltes taules no es barreja a fons entre mans, cosa que afavoreix repartiments amb colls llargs i colls dels quals no es té cap carta.

La subhasta

Comença a parlar el jugador situat a la dreta de qui reparteix (el mà). Per torns, cadascú pot passar o anunciar quants punts creu que farà, en múltiples de cinc i normalment a partir de 60. Cada oferta ha de superar l'anterior (65, 70, 75…). Qui passa queda fora de la subhasta. Si ningú no fa cap oferta, es recullen les cartes i es torna a repartir.

El jugador que fa l'oferta més alta és el subhastador: tria el coll de triomf i juga tot sol; els altres dos formen la contra. A diferència del tuti corrent, no es gira cap carta per marcar el triomf.

El joc de la mà

Les bases segueixen les normes habituals del tuti: cal assistir al coll i superar la carta més alta si es pot; si no es té cap carta del coll, cal fallar amb un triomf, i si ja hi ha un triomf a la basa, cal superar-lo sempre que sigui possible. Qui guanya una basa surt a la següent. Saltar-se aquestes obligacions és un renunci, que es castiga donant la mà per perduda.

Valor de les cartes i cants

Les cartes sumen 120 punts, i l'última basa en dona 10 més (les deu d'últimes): 130 en total. A més, qui tingui rei i cavall del mateix coll pot cantar després de guanyar una basa: les vint en qualsevol coll i les quaranta en el de triomf. En la forma més estesa només canta el subhastador.

Puntuació

En acabar la mà es compten els punts del subhastador. Si arriba als que havia promès, s'anota la seva oferta; si no hi arriba, se l'anoten els rivals (o es reparteix entre ells, segons el costum de la taula). Guanya la partida qui arriba primer a la xifra acordada.

Variants regionals

• Clàssica a tres: un contra dos, 36 cartes i subhasta a partir de 60.
• A quatre amb censor: qui reparteix no juga la mà, però pot «censurar» l'oferta guanyadora apujant-la en 10 per quedar-se-la.
• Per parelles: dos contra dos amb la baralla de 40 cartes; la parella que guanya la subhasta ha de complir el compromís conjunt.
• Per parelles amb senyals: els companys es poden indicar durant la subhasta certes cartes o combinacions amb expressions acordades.

Estratègia bàsica i avançada

La clau és calcular bé abans de fer una oferta. Suma primer els punts segurs: tenir les quaranta a la mà són 40 punts gairebé garantits si aconsegueixes guanyar una basa per cantar-les. Després valora els asos i els tresos, sobretot del coll que penses triar com a triomf, i la llargada d'aquest coll. Amb una mà curta de triomfs convé ser prudent; amb un coll llarg i algun cant es pot apujar l'oferta.

Durant el joc, porta el compte de les cartes que han sortit i dels punts que portes. Si ets el subhastador, juga triomfs aviat per deixar la contra sense possibilitat de fallar i guarda una carta guanyadora per a l'última basa. Si ets a la contra, col·labora amb el company: carrega-li punts quan guanyi ell i obliga el subhastador a gastar triomfs fallant-li els colls llargs.

Errors habituals

• Fer una oferta massa alta. Prometre més del que la mà pot donar és l'error més freqüent. Si dubtes, passa.
• Oblidar els cants. No comptar el rei i el cavall del mateix coll fa que et quedis curt a la subhasta.
• Oblidar les deu d'últimes. Aquests 10 punts decideixen moltes mans ajustades.
• Cometre un renunci. No assistir, no superar la carta més alta o no fallar quan toca costa la mà sencera.
• Triar malament el triomf. Un coll llarg sol valer més que un amb poques cartes altes.

Curiositats

El nom col·loquial original del joc és una forma escurçada del mot castellà que significa «subhastat», molt habitual en la parla de l'est i el sud de la península. La figura del censor en la partida a quatre és força singular entre els jocs de cartes espanyols: algú que no juga la mà però que pot prendre-la als altres. I el fet de barrejar poc entre mans, propi de moltes taules, fa que el tuti subhastat tingui fama de donar mans «estranyes», amb colls molt llargs.

Glossari

• Subhasta: ronda d'ofertes en què cada jugador ofereix els punts que creu que pot fer.
• Mà: jugador que parla primer a la subhasta.
• Subhastador: qui guanya la subhasta i juga tot sol.
• Contra: els dos jugadors que s'alien contra el subhastador.
• Triomf: coll triat pel subhastador, que guanya tots els altres.
• Cantar: anunciar rei i cavall del mateix coll (vint o quaranta).
• Tuti: reunir els quatre reis o els quatre cavalls; el seu valor depèn de les regles de la taula.
• Renunci: incomplir l'obligació d'assistir, superar la carta més alta o fallar.
• Deu d'últimes: els 10 punts de l'última basa.

Continua aprenent

• Variants del tuti
• Tuti, guinyot i brisca: diferències en una taula
• Què és el munt en el tuti i el guinyot