Naips

Macharaviaya i la indústria de les cartes: què en queda avui

As de Bastos de una baraja de Lascuarenta.esAs de Oros de una baraja de Lascuarenta.es

Macharaviaya conserva en el seu patrimoni la memòria de la fàbrica de cartes que, al segle XVIII, el va convertir en un singular centre industrial espanyol. Avui és un dels pobles més petits de Màlaga, però la família Gálvez va arribar a transformar-lo en «el petit Madrid».

Un poble i una família

Els Gálvez van ser una família molt influent: José de Gálvez va ser ministre d'Índies i el seu nebot Bernardo de Gálvez va destacar en la independència dels Estats Units. Amb el seu suport van arribar al poble la Reial Fàbrica de Cartes, carrers empedrats i una església amb panteó familiar.

Què feia la fàbrica

Donava feina a molts veïns i a gent dels voltants: preparar el paper, imprimir, acolorir, tallar i empaquetar. Era una indústria en ple camp, una cosa ben poc habitual a l'època. El seu director va ser Félix Solesio.

Què en queda

Queden restes de l'edifici i el record en la història local. Avui hi ha reproduccions d'aquelles baralles per a col·leccionistes, i als museus de cartes es poden veure exemplars de l'època. Si passes per l'Axarquía, val la pena acostar-t'hi.

Preguntes freqüents

On és Macharaviaya?

A l'Axarquía, a la província de Màlaga, a pocs quilòmetres de la costa.

Per què en deien el petit Madrid?

Per la influència de la família Gálvez, que va portar al poble obres, una fàbrica reial i una església notable.