Regles i conceptes

Què és un envit en els jocs de cartes?

Rey de Bastos de una baraja de Lascuarenta.esAs de Oros de una baraja de Lascuarenta.es

Un envit consisteix a proposar en veu alta que un llance o una mà valgui més punts. El rival pot acceptar amb un «vull», rebutjar amb un «no vull» o apujar la proposta. És un tret característic del Mus (mus), el Truco (truc) i l’Envite canario (envit canari).

D’on ve

La paraula ve d’«envidar», que en castellà antic ja significava convidar a apostar. Per això, en castellà també es diu «al primer envite» (al primer intent) quan una cosa s’aconsegueix a la primera.

Com s’hi respon

  • Vull: acceptes i el llance es juga pels punts envidats.
  • No vull: et retires i el rival s’endú el que hi hagués en joc.
  • Apujar o reenvidar: acceptes i proposes més.

Envits famosos

Al Mus hi ha l’órdago (envit a tot o res), que consisteix a jugar-s’ho tot en un llance. Al Truco hi ha el truco (truc), el retruco (retruc) i el vale cuatro (val quatre). I a les Canàries, el joc sencer es diu Envite (envit).

Envidar no és apostar diners

En aquests jocs els envits són punts o pedres. A Lascuarenta juguem així, per la gràcia d’enganyar el rival, sense diners pel mig. Tens més paraules d’aquest tipus al glossari.

Preguntes freqüents

Què es respon a un envit?

Es pot dir «vull» (acceptar), «no vull» (retirar-se) o apujar l’aposta.

És el mateix un envit que un órdago (envit a tot o res)?

L’órdago és un tipus d’envit: el més gran, perquè s’hi juga la partida sencera.