Regles i conceptes
Què és un envit en els jocs de cartes?




Un envit consisteix a proposar en veu alta que un llance o una mà valgui més punts. El rival pot acceptar amb un «vull», rebutjar amb un «no vull» o apujar la proposta. És un tret característic del Mus (mus), el Truco (truc) i l’Envite canario (envit canari).
D’on ve
La paraula ve d’«envidar», que en castellà antic ja significava convidar a apostar. Per això, en castellà també es diu «al primer envite» (al primer intent) quan una cosa s’aconsegueix a la primera.
Com s’hi respon
- Vull: acceptes i el llance es juga pels punts envidats.
- No vull: et retires i el rival s’endú el que hi hagués en joc.
- Apujar o reenvidar: acceptes i proposes més.
Envits famosos
Al Mus hi ha l’órdago (envit a tot o res), que consisteix a jugar-s’ho tot en un llance. Al Truco hi ha el truco (truc), el retruco (retruc) i el vale cuatro (val quatre). I a les Canàries, el joc sencer es diu Envite (envit).
Envidar no és apostar diners
En aquests jocs els envits són punts o pedres. A Lascuarenta juguem així, per la gràcia d’enganyar el rival, sense diners pel mig. Tens més paraules d’aquest tipus al glossari.
Preguntes freqüents
Què es respon a un envit?
Es pot dir «vull» (acceptar), «no vull» (retirar-se) o apujar l’aposta.
És el mateix un envit que un órdago (envit a tot o res)?
L’órdago és un tipus d’envit: el més gran, perquè s’hi juga la partida sencera.