Baralles espanyola, italiana i portuguesa: semblances i diferències

Aquestes tres baralles comparteixen els mateixos quatre colls llatins, però es distingeixen fonamentalment pel disseny: l’espanyola presenta espases rectes i bastos separats que semblen garrots, mentre que en la italiana i la portuguesa aquests elements són corbs i s’entrellacen. A més, la baralla espanyola és l’única que incorpora les pintes o discontinuïtats en el marc de la carta.

Com les pots distingir

• Espases: rectes i separades en l’espanyola; corbes i encreuades en la italiana i la portuguesa.
• Bastos: garrots nuosos en l’espanyola; bastons rectes i més decorats en la italiana; encreuats en la portuguesa.
• Marc: amb talls en l’espanyola; llis en les altres dues.
• Nombre de cartes: 40 o 48 en l’espanyola; gairebé sempre 40 en la italiana; 40 o 52 en la portuguesa.

Per què s’assemblen tant?

Perquè tenen el mateix origen. Les cartes van arribar a Europa pel Mediterrani al segle XIV i cada regió les va adaptar. T’ho expliquem a com van viatjar les cartes fins a Espanya.

Jocs germans

Amb baralles tan semblants, no és estrany que els jocs també ho siguin. Dona un cop d’ull a Escombra i Scopa o a els cosins italians del Tuti i la Brisca.