Història del juego de la oca (joc de l’oca)

Les referències documentades al joc de l’oca el situen a la Itàlia del segle XVI, des d’on es va estendre ràpidament per Europa. Segons una història molt repetida, Francesc I de Mèdici el va regalar a Felip II. En canvi, les teories que li atribueixen un origen templer són llegendes sense proves.

Com s’hi juga

És un recorregut en espiral de 63 caselles. Cada jugador tira un dau i avança. Si cau en una oca, salta a l’oca següent i torna a tirar. Hi ha caselles trampa com el pou, l’hostal, el laberint, la presó o la temuda mort, que et fa tornar al principi. Guanya qui arriba exactament a la casella 63.

D’on ve?

Els primers exemplars i referències són italians del segle XVI. Des d’allà es va difondre per França, Espanya i la resta d’Europa en forma de làmines impreses, que eren barates de fer. Per això hi ha tantíssimes versions: educatives, religioses, polítiques o publicitàries.

Les llegendes

S’ha dit que l’oca és un mapa secret del Camí de Sant Jaume o un joc iniciàtic dels templers. Són idees atractives, però no hi ha documents que les avalin. El més prudent és gaudir-ne com a curiositat.

Un joc sense decisions

L’oca és pur atzar: no tries res, només tires. Per això agrada tant als infants i per això avui es juga menys entre adults. Si busques alguna cosa amb més decisions, el parchís (parxís) ja demana una mica d’estratègia, i les cartes, molta més. L’Escombra és una bona opció per fer el salt amb els més petits.