Història del parchís (parxís): del pachisi indi a les llars espanyoles

L’origen del parchís es troba en el pachisi, un joc de l’Índia que es practicava almenys des del segle XVI. Els britànics el van portar a Europa al segle XIX i, a Espanya, es va adaptar amb daus i colors fins a donar lloc al parchís que coneixem.

El pachisi, el joc dels emperadors

A l’Índia es jugava sobre un tauler en forma de creu, amb petxines de cauri en lloc de daus. S’explica que l’emperador Akbar tenia al seu palau de Fatehpur Sikri un tauler gegant a terra, amb persones que feien de fitxes. És una història molt repetida; que sigui del tot certa ja és una altra cosa, però diu molt de la fama del joc.

Per què es diu així?

Pachisi prové de la paraula hindi que vol dir «vint-i-cinc», la puntuació més alta que es podia obtenir amb les petxines. D’aquí, adaptant-lo d’oïda, en va sortir «parchís».

Viatge a Europa

Al segle XIX, a Anglaterra es va comercialitzar com a Ludo, i en altres països en van sorgir versions pròpies. A Espanya va triomfar el parchís, amb les seves caselles segures, les barreres i el famós «me’n menjo una i en compto vint».

Un joc de família

Com les cartes, el parchís és un joc que s’aprèn a casa i es juga entre generacions. Barreja atzar i decisions, fa que tothom es piqui de valent i genera més d’una discussió. Si t’agrada aquest ambient de taula, prova de fer una partida de Txintxon amb la família.