Història del dominó: de la Xina als bars d’Espanya

Les fitxes de dominó tenen antecedents a la Xina almenys des de l’edat mitjana, tot i que el dominó europeu que coneixem va aparèixer a Itàlia a mitjan segle XVIII. Des d’allà es va estendre per França, Espanya i Amèrica.

Els parents xinesos

A la Xina es jugava amb fitxes semblants a daus allargats, amb punts que representaven totes les combinacions de dos daus. Aquells jocs s’assemblaven més a les cartes que al nostre dominó: servien per a jocs de bases i combinacions. Hi ha textos que els situen cap als segles XII i XIII, tot i que la data exacta del seu origen és difícil de fixar.

L’arribada a Europa

El dominó europeu apareix a Venècia i Nàpols al segle XVIII, amb fitxes d’os o d’ivori i punts negres, i de seguida passa a França. No és clar si va arribar directament de la Xina o si es va reinventar a partir de la idea. El més curiós és que el joc europeu va canviar les regles: aquí es tractava d’anar fent coincidir números en una fila.

Per què es diu dominó?

La teoria més repetida el relaciona amb el domino, una capa amb caputxa negra que es feia servir per carnaval, pel contrast entre el negre i el blanc de les fitxes. És una explicació bonica, però convé prendre-se-la amb prudència.

El dominó a Espanya

A Espanya es va fer fort als bars, als casinos i als casals de jubilats, igual que la baralla. El cop sec de la fitxa sobre el marbre és gairebé un so de país. És cosí social de la carta de bar: barat, fàcil d’aprendre i perfecte per a quatre.

Cartes i fitxes, dues formes del mateix

El dominó i les cartes comparteixen moltes coses: llegir què té el rival, comptar què ha sortit i jugar en parella sense parlar. Si això és el que t’agrada del dominó, probablement gaudiràs amb el Guinyot o el Mus.