Per què els bars espanyols sempre tenien una baralla?

Els bars espanyols solien tenir una baralla perquè eren el punt de trobada del barri o del poble, i les cartes oferien un entreteniment barat, compartit i fàcil de desar. Només calien una baralla, un tapet i uns cigrons per comptar els punts perquè quatre persones passessin la tarda plegades.

El bar com a sala d'estar de tothom

Durant bona part del segle XX, moltes cases espanyoles eren petites i no tenien ni televisió. El bar, la taverna o el casino del poble feien de sala d'estar comuna. Allà es parlava de la collita, del futbol i del que toqués, i gairebé sempre hi havia una taula ocupada per quatre jugadors concentrats.

L'amo ho sabia: la partida atreia clientela fixa. Qui jugava es prenia el seu cafè, el seu vi o el seu cigaló, i tornava l'endemà per a la revenja. Tenir la baralla darrere la barra era gairebé una inversió.

Jocs que se sentien a cada taula

Segons la zona, se'n sentien uns o altres. El Mus al nord, el Guinyot a l'Aragó, la Cuatrola a Castella i Lleó, el Txintxon gairebé pertot arreu i la Brisca per a qui volia una cosa ràpida. Tots tenien una cosa en comú: es juguen amb la baralla espanyola i demanen conversa, piques i algun «així no es pot sortir!».

Més que passar l'estona

La partida de bar tenia les seves pròpies normes no escrites: qui barreja, qui paga la ronda, quan es pot parlar amb el company. Era una escola informal on els grans ensenyaven als joves, i on s'aprenia a perdre amb elegància (o a intentar-ho). Moltes de les expressions que fem servir avui, com ara cantar les quaranta, van sortir d'allà.

I ara?

La baralla continua present en molts bars, tot i que ja no en tots. Part d'aquestes partides s'han traslladat a les pantalles, i això és justament el que intentem cuidar aquí: poder jugar amb amics en línia sense perdre el caliu de la taula de sempre.