Jocs tradicionals espanyols oblidats

La taba (joc de l’osset), la rayuela (xarranca), l’aro (cèrcol), les chapas (xapes) i la peonza (baldufa) són alguns dels jocs tradicionals espanyols que han caigut gairebé en l’oblit. Amb les cartes ha passat una cosa semblant en moltes zones amb l’Hombre (home), la Manilla (manilla), el Truque (truc) o el Cinquillo (cinquet), tot i que alguns d’aquests jocs encara resisteixen en pobles concrets.

Jocs de carrer

Fins fa poques dècades, el carrer era el pati de jocs. Es jugava a la taba amb un os de xai, a la rayuela amb un guix i una pedra, a l’aro amb una vareta de ferro i a les chapas amb taps d’ampolla i molta traça. La peonza, el trompo (baldufa), tenia els seus propis campions de barri.

Jocs de cartes que es van perdre

L’Hombre va ser el gran joc de la baralla espanyola als segles XVII i XVIII, tan important que va tenir a veure amb el fet que la baralla de 40 cartes es fes tan habitual. Avui gairebé ningú hi juga. La Manilla i la Butifarra (botifarra) resisteixen a Catalunya i València, i el Truque en algunes zones del Llevant.

D’altres, en canvi, s’han mantingut ben vius: el Mus (mus), el Guiñote (guinyot), la Brisca (brisca) o el Chinchón (txintxon) es continuen jugant arreu d’Espanya.

Per què s’obliden els jocs

Els jocs viuen mentre algú els ensenya. Quan va canviar la manera de viure, amb menys carrer i més pantalles, molts es van quedar sense relleu. La part bona és que les pantalles també poden ajudar a evitar que es perdin, que és una mica el que intentem fer aquí.

En recordes algun més?

Cada poble té els seus. Si el teu avi jugava a algun joc poc conegut amb la baralla espanyola, ens encantaria saber-ho: ens pots escriure des de contacte.