Com s’entretenien els nostres avis

Els nostres avis s’entretenien jugant a cartes o al dominó, escoltant la ràdio, passejant, ballant a la plaça i anant al cinema de barri. A tot això s’hi afegien moltes hores de conversa a la porta de casa, en un lleure senzill, barat i compartit.

La ràdio al centre de la casa

Durant dècades la ràdio va ser la reina: serials, cobles, partits i concursos. La família s’asseia al voltant de l’aparell com avui ho fem davant d’una sèrie.

Seure a la fresca

A l’estiu, les cadires sortien al carrer. Es xerrava amb els veïns fins tard, la canalla jugava i algú treia la baralla. Moltes partides de Txintxon o de Brisca començaven així, sense haver-ho planejat.

El bar i el casino

Sobretot per als homes, el bar era el punt de trobada. Allà es jugava al Mus, al Tuti o al dominó. En parlem més a per què els bars sempre tenien una baralla.

Festes, revetlles i cinema

La festa del poble era el gran esdeveniment de l’any, i el cinema de sessió doble, amb entrepà inclòs, l’escapada dels diumenges. Avui semblen coses d’una altra època, però van deixar una manera d’entendre el lleure: plegats i sense presses.

El que en queda

Molts d’aquells jocs continuen vius. Al nostre blog també repassem alguns jocs tradicionals espanyols oblidats.