El lleure al Segle d’Or: cartes, teatre i toros

Als segles XVI i XVII, el lleure dels espanyols incloïa el teatre als corrals de comèdies, les festes religioses, els toros i, sobretot, les cartes. El joc de l’Hombre (l’Home) i altres jocs de cartes aplegaven jugadors pertot arreu, des de la cort fins a la taverna.

Cartes pertot arreu

La baralla era l’entreteniment més estès. Hi havia timbes, cases de joc i partides als hostals. La literatura ho reflecteix: Cervantes parla de cartes en diverses obres, i a Rinconete y Cortadillo els protagonistes són uns murris que fan trampes i es guanyen la vida amb la baralla.

El gran joc de l’època va ser l’Hombre, que va tenir tant d’èxit que es va exportar a França i Anglaterra. Té molt a veure amb el fet que la baralla de 40 cartes es fes habitual, com expliquem a per què la baralla espanyola no té vuits ni nous.

L’Estat també jugava

Les cartes donaven diners a la Corona: la fabricació i la venda van estar controlades i gravades durant segles. Prohibir el joc alhora que es cobrava per les cartes era una contradicció molt pròpia de l’època.

Teatre i festes

Els corrals de comèdies de Madrid, com el del Príncipe, s’omplien per veure Lope de Vega o Calderón. Les festes religioses, amb processons i actes sacramentals, eren el gran espectacle popular.

El llegat que ens va deixar

Del Segle d’Or ens queden moltes expressions relacionades amb les cartes. Algunes les expliquem al blog, com ara tenir un as a la màniga.