Història d'Espanya i oci
Carles III, monopoli i contraban de cartes
Durant el segle XVIII, la Corona espanyola tenia el monopoli de la fabricació i venda de cartes mitjançant el sistema d’estanc. Sota el regnat de Carles III, es va impulsar la fàbrica de Macharaviaya per abastir el mercat americà, cosa que va provocar un auge del contraban a causa del preu elevat de les baralles oficials.
Per què un monopoli?
Perquè les cartes es venien moltíssim i donaven molts diners. Igual que amb el tabac o la sal, la Corona va decidir quedar-se amb el negoci. Cada baralla venuda era un ingrés per a l’Estat.
L’as d’oros com a segell
Per distingir les baralles legals, es feien servir marques oficials, gairebé sempre a l’as d’oros. Per això aquesta carta continua sent avui la «signatura» del fabricant, com passa amb l’as d’oros de Fournier.
El contraban
Les baralles fabricades a França, Portugal o en tallers clandestins entraven per ports i fronteres. A Amèrica, on les oficials arribaven cares i tard, el contraban era gairebé la norma. Les autoritats perseguien i cremaven les baralles il·legals, però mai no van acabar amb el contraban. Trobaràs més històries com aquesta a cartes prohibides i censurades.
Preguntes freqüents
Què era l’estanc de cartes?
El sistema pel qual només la Corona, o qui ella autoritzava, podia fabricar i vendre baralles.
Com se sabia si una baralla era legal?
Per les marques i els segells oficials, normalment a l’as d’oros.