Naips
Les primeres fàbriques de cartes d’Espanya
Les primeres «fàbriques» de cartes d’Espanya eren, en realitat, tallers artesans dels segles XV i XVI, situats en ciutats com Barcelona, València, Sevilla, Toledo i Madrid. Els naipers es van organitzar després en gremis i, al segle XVIII, la Corona va centralitzar la producció mitjançant fàbriques reials com la de Macharaviaya.
Tallers i gremis
Al principi eren negocis familiars: el pare gravava les planxes, i la mare i els fills les acolorien. A mesura que el joc es va popularitzar, van aparèixer gremis que regulaven qui podia fabricar cartes i com. Sevilla, gràcies al seu port, va tenir molta importància perquè des d’allà sortien baralles cap a Amèrica.
El negoci de la Corona
Les baralles es venien moltíssim, i la Corona hi va veure una font d’ingressos. Primer va cobrar impostos i després va establir l’estanc: només es podien vendre cartes oficials. Ho expliquem a Carles III, monopoli i contraban.
La fàbrica més famosa
La Reial Fàbrica de Cartes de Macharaviaya, a Màlaga, va ser durant dècades l’única autoritzada per fabricar baralles per a Amèrica. I al segle XIX va arribar la indústria moderna amb Heraclio Fournier a Vitòria.
Preguntes freqüents
Hi havia gremis de naipers?
Sí, en diverses ciutats els fabricants de cartes es van organitzar en gremis amb les seves pròpies normes.
Què era l’estanc de cartes?
El control de la Corona sobre la fabricació i venda de baralles, que es va convertir en una font d’ingressos.