Com era la baralla espanyola abans de Fournier?

Abans que Heraclio Fournier estandarditzés la baralla el 1889, els dibuixos variaven d’un taller a un altre i convivien patrons regionals com el castellà, el català o el de Cadis. Les cartes s’imprimien amb planxes de fusta i s’acolorien amb plantilles, cosa que donava a cada baralla un caràcter propi.

Molts tallers, molts estils

Barcelona, València, Sevilla, Toledo, Madrid... A totes aquestes ciutats hi havia fabricants de naips. Les figures canviaven de postura, els colors eren diferents i els dibuixos dels colls variaven. Si compares una carta del segle XVII amb una d’avui, reconeixeràs el coll, però els detalls et sorprendran.

Com es feien

Es gravava el dibuix en una planxa de fusta, s’imprimia en paper i s’acoloria aplicant pintura a través de plantilles retallades, una tècnica anomenada «estergit». Després s’enganxaven diversos fulls per donar cos a la carta. Ho expliquem a com es fabricaven les primeres cartes.

El paper de l’Estat

Al segle XVIII la Corona va controlar la producció, i això va donar lloc a fàbriques oficials com la de Macharaviaya. Després, al XIX, la impremta moderna va permetre a Fournier oferir un disseny únic i de qualitat. Ho explica com va néixer la impressió moderna.