Història d'Espanya i oci
La sobretaula a Espanya: història d’un costum ben nostre




La sobretaula consisteix a quedar-se a taula després de menjar per continuar xerrant, amb un cafè o una copa. Aquest costum, molt arrelat a Espanya, ha donat peu durant generacions a partides de cartes en família.
Una paraula difícil de traduir
En altres idiomes no hi ha una paraula exacta: se sol explicar amb una frase. Això ja diu molt. A Espanya, menjar no és només alimentar-se; és una estona de relació social, i aixecar-se tot just acabar les postres pot semblar fins i tot poc cortès.
Per què aquí dura tant
Hi influeixen l’horari tardà dels àpats, el clima que convidava a esperar que afluixés la calor i, sobretot, el costum de menjar plegats en família els diumenges i els dies de festa. Durant molts anys, a més, no hi havia cap televisor per encendre, de manera que la conversa i els jocs omplien la tarda.
La baralla, convidada fixa
En moltes cases, després del cafè, algú deia «En fem una?» i apareixia la baralla. El Txintxon per a tota la família, la Brisca amb els avis, el Mus per als qui s’ho prenien seriosament. En parlem a com s’entretenien els nostres avis.
La sobretaula avui
Continua viva, tot i que de vegades a distància. Hi ha famílies que, repartides per diferents ciutats, queden després de dinar per fer una partida en línia. No és el mateix que el tapet del menjador, però l’essència es manté: estar plegats una estona més.
Fonts
Preguntes freqüents
Què és la sobretaula?
L’estona que es passa a taula després de menjar, conversant o jugant.
Quins jocs de cartes són típics de sobretaula?
El Chinchón, la Brisca, el Tuti i el Mus són dels més habituals.