Jocs de pati que van desaparèixer (o gairebé)

Fins fa poques dècades, la peonza (baldufa), les canicas (bales), les chapas (xapes), la goma, la comba (corda de saltar), el truque o rayuela (xarranca) i els cromos dominaven els patis. Molts d'aquests jocs no han desaparegut, tot i que ja no és habitual trobar-los a l'hora del pati.

Els que es jugaven amb objectes

• Canicas: el gua (joc del clot), el triángulo (triangle)… amb regles que canviaven d'un barri a un altre.
• Peonza: fer-la ballar al palmell de la mà era gairebé un títol.
• Chapas: amb taps d'ampolla s'organitzaven autèntiques voltes ciclistes a la vorera.
• Cromos: el «sí, sí, no» i el joc de girar-los amb un cop de mà.

Els que només demanaven el cos

La comba amb les seves cançons, la goma, el pañuelo (mocador), l'escondite (fet i amagar), l'«un, dos, tres, pollito inglés» (un, dos, tres, pica paret) o el truque, anomenat rayuela o avión (xarranca) segons la zona. No calia res més que un tros de guix i ganes.

Per què es van perdre?

Menys temps lliure al carrer, patis més reglamentats i, és clar, les pantalles. Però molts s'han recuperat a les escoles i en activitats d'estiu, perquè ensenyen a respectar els torns, negociar les regles i saber perdre.

El mateix que passa amb les cartes

Els jocs de pati i els de cartes comparteixen una cosa: es transmeten de grans a petits. Parlem d'altres casos a jocs tradicionals espanyols oblidats. I si et ve de gust recuperar un clàssic de taula, l'Escoba (escombra) és perfecta per jugar amb nens.