Cartes prohibides i censurades al llarg de la història

Al llarg de la història, les cartes han patit nombroses prohibicions per les apostes, per motius morals o pel control fiscal, fins al punt de ser objecte de monopoli reial a Espanya. La censura també en va afectar els dissenys: es modificaven figures per eliminar símbols polítics o religiosos segons la conveniència de cada època.

Les primeres prohibicions

A finals del segle XIV, diverses ciutats europees ja regulaven el joc de cartes. A Castella, Joan I va legislar contra les cartes i els daus. El més habitual era prohibir jugar per diners, a les tavernes o en dies sagrats. Ho expliquem a les cartes a l’edat mitjana.

Moral i predicadors

Molts predicadors veien les cartes com una porta a l’ociositat. S’organitzaven fogueres de «vanitats» on es cremaven cartes, daus i ornaments. Malgrat tot, es continuava jugant: les prohibicions repetides en són la millor prova.

L’estanc de les cartes

Als segles XVII i XVIII, la Corona va veure en les cartes una font d’ingressos. Es van fixar impostos i se’n va reservar la fabricació i la venda com a monopoli. Al segle XVIII va arribar a funcionar una Reial Fàbrica de Cartes a Macharaviaya (Màlaga), que també abastia Amèrica.

Censura dels dibuixos

En diferents èpoques es van modificar figures per eliminar símbols polítics o religiosos incòmodes. Durant la Revolució Francesa, per exemple, els reis i les reinas (reines) es van substituir per figures al·legòriques.

Avui

La baralla és un objecte cultural i familiar. A Lascuarenta la fem servir sense apostes, tal com es juga a casa; si t’interessa saber per què, ho expliquem a per què no som un casino.