Qui va inventar la baralla espanyola?

La baralla espanyola no va ser obra d'un inventor concret, sinó de segles d'adaptació dels naips que van arribar a la Península al segle XIV, probablement des de l'Egipte mameluc. El seu aspecte modern més conegut es va fixar a finals del segle XIX als tallers d'Heraclio Fournier, a Vitòria.

Un objecte que ve de lluny

Els naips més antics que coneixem són xinesos, però la baula clau per a Europa és la baralla mameluca, amb colls de monedes, copes, espases i pals de polo. Es conserva una baralla d'aquest tipus al Museu Topkapi d'Istanbul. Si et sonen aquests quatre colls, no és casualitat: són els avis dels oros, copes, espases i bastos. Ho expliquem a fons a com van arribar els naips a Espanya.

Les primeres pistes a la Península

El 1371 apareix la paraula naip en un diccionari de rimes català de Jaume March, i al llarg de les dècades següents els naips comencen a aparèixer en prohibicions i ordenances. Que es prohibís jugar és la millor prova que la gent hi jugava. La mateixa paraula castellana «naipe» se sol relacionar amb l'àrab nā'ib, «lloctinent», tot i que l'origen exacte encara es discuteix.

Segles de canvis

Cada taller i cada època hi va anar donant el seu toc. Es van fixar les figures masculines (sota, cavall i rei), va desaparèixer la reina i els colls van adoptar la forma actual. També va néixer la «pinta», els talls al marc que t'indiquen el coll sense ensenyar la carta.

I Heraclio Fournier?

Fournier no va inventar la baralla, però sí que la va fer popular a tot Espanya. A partir de 1868 va imprimir a Vitòria, i el seu disseny de 1889, amb dibuixos d'Augusto Rius, es va convertir en la imatge que gairebé tots tenim al cap. A Lascuarenta fem servir baralles pròpies per no copiar aquest disseny, com ara la baralla antiga.