L’evolució artística de les cartes espanyoles

La baralla espanyola ha evolucionat des de les pintures a mà i les estampes medievals acolorides amb plantilla fins als refinats gravats dels segles XVII i XVIII, culminant en les litografies de colors vius del XIX. Va ser en aquell període quan es va consolidar la imatge clàssica que reconeixem avui, donant pas a una convivència actual entre els dissenys tradicionals i els d’autor.

Les primeres cartes

Les baralles més antigues eren de luxe, pintades a mà, o populars, estampades amb planxa de fusta i acolorides amb plantilla. Les figures eren rígides i canviaven molt d’un taller a un altre. Ho expliquem a com es fabricaven les primeres cartes.

Els grans tallers

Entre els segles XVII i XVIII apareixen patrons regionals i fàbriques importants, algunes amb privilegi reial. Les figures guanyen detall: robes d’època, cavalls més vius, asos amb escuts i llegendes del fabricant.

La litografia

Al segle XIX la litografia va permetre colors més intensos i regulars. D’aquella època és el disseny d’Heraclio Fournier que va fixar l’estil modern; ho expliquem a la història d’Heraclio Fournier. També s’hi van afegir els números a les cantonades.

El segle XX i avui

A més de la baralla clàssica, van sorgir baralles publicitàries, commemoratives i d’artista. Avui, amb la impressió digital, hi ha dissenys per a tots els gustos. A Lascuarenta tenim diverses baralles pròpies, des de la clàssica fins a les temàtiques: les pots veure a les nostres baralles.