Què és fer un renunci en una partida de cartes?

Fer un renunci és tirar una carta incomplint les obligacions del joc, com ara no seguir el pal de sortida quan tens cartes d’aquell pal. És una infracció greu en els jocs de bases tradicionals i, en molts, es castiga amb la pèrdua de la mà o fins i tot de la partida.

Un exemple senzill

Ets a la fase d’arrossegament del Guinyot. El teu rival surt amb un oro (oros) i tu tens un oros a la mà. L’has de tirar. Si jugues una copa (copes) per guardar-te l’oros, has fet un renunci. Tant és que hagi estat sense voler: tard o d’hora, els altres jugadors se n’adonaran, perquè aquell oros acabarà sortint.

Per què és tan greu?

Perquè trenca el joc als altres. Tothom compta cartes i dedueix què tenen els rivals a partir del que s’ha jugat. Si algú fa un renunci, aquestes deduccions fallen i tota la mà deixa de tenir sentit. Per això el càstig sol ser exemplar.

Assistir, muntar i fallar

Fer un renunci va lligat a tres paraules que convé tenir clares:

• Assistir: tirar una carta del mateix pal que el de sortida.
• Muntar: tirar una carta que superi la que va guanyant, si pots.
• Fallar: jugar un triomf quan no tens cap carta del pal de sortida.

Si et fas un embolic amb el triomf, tenim una guia sobre què és el triomf o la mostra i una altra sobre què és una basa.

Jugant en línia no es pot fer cap renunci

A Lascuarenta, el joc mateix només et deixa tirar les cartes vàlides, de manera que no hi ha renuncis per distracció. És una bona manera d’aprendre les obligacions sense por de ficar la pota a la taula del bar.