Història d'Espanya i oci
Els tafurers del Segle d’Or
A l’Espanya dels segles XVI i XVII, els tafurers es guanyaven la vida a les cases de joc gràcies a la seva habilitat i, sovint, a les trampes. Tenien un vocabulari i unes tècniques propis, i van quedar retratats en la literatura de Cervantes, Quevedo o Mateo Alemán.
Un món amb les seves pròpies regles
Es movien per tafureries, hostals i hostals de camí. Alguns treballaven en grup: un jugava, un altre distreia i un altre mirava les cartes del rival. Els anomenaven trilers, amos de timbes, entabanadors... Cada paraula tenia el seu matís.
Els seus trucs
Doblegar una mica les cantonades de les cartes bones, marcar-les amb l’ungla, fer servir vernissos que brillaven amb la llum o canviar la baralla per una altra de preparada. T’ho expliquem a cartes marcades: trampes històriques.
Als llibres
Cervantes els va retratar amb molta gràcia a Rinconete y Cortadillo, on dos nois presumeixen de les seves habilitats amb les cartes. Ho veiem a els jocs de cartes que apareixen a Cervantes. Per conèixer l’ambient general, dona un cop d’ull a el lleure al Segle d’Or.
Preguntes freqüents
Què és un tafurer?
Algú molt hàbil en el joc de cartes i, sovint, aficionat a fer trampes.
Què és un triler?
Un trampós professional del joc. La paraula es feia servir molt al Segle d’Or.