Cartes marcades: trampes històriques

Marcar les cartes és una pràctica deshonesta tan antiga com el joc mateix, amb tècniques històriques a Espanya com el garabato (doblec), la uñeta (marca d’ungla) o l’espejuelo (reflex). Aquests mètodes, que permetien identificar cartes mitjançant doblecs, marques d’ungles o vernissos reflectants, han quedat documentats en la literatura i en els arxius judicials dels segles XVI i XVII.

Les tècniques clàssiques

• El doblec: un plec gairebé invisible a les cartes importants.
• La marca d’ungla: una petita marca feta amb l’ungla a la vora o al dors.
• El reflex: un vernís que brillava de manera diferent, o un reflex per veure les cartes del rival.
• Baralles preparades: canviar la baralla bona per una de trucada amb l’ajuda de l’amo de la casa.

Com es defensaven els jugadors

Demanant una baralla nova, tallant sempre abans de repartir i desconfiant de qui insistia molt a jugar amb la seva pròpia baralla. Per això mateix existeixen costums com repartir les cartes d’una en una.

Avui

Les baralles modernes tenen dorsos amb dibuixos simètrics que dificulten les marques. I en línia, a Lascuarenta, el repartiment el fa el servidor i ningú no veu les teves cartes. Si t’interessa aquest tema, dona un cop d’ull també a els daus trucats i els jugadors tramposos del Segle d’Or.