Curiositats
Per què l’As val més que el Rei en molts jocs?
L’as supera el rei en molts jocs perquè se li va anar donant un valor especial i aquesta jerarquia es va estendre per costum entre els segles XV i XVII. L’explicació més probable és pràctica, ja que els jocs de bases necessitaven una carta dominant i l’as era fàcil de reconèixer pel seu únic símbol gran. Tot i això, el seu valor depèn de les regles de cada joc.
Com pot el número u valer més que un rei?
Qui no ha jugat mai a cartes i observa una partida de pòquer, brisca o tut probablement es preguntarà: com pot una carta que representa el número u valer més que un rei?
El dubte té sentit: el rei simbolitza la màxima autoritat d’una monarquia, mentre que l’as era, en origen, una simple unitat. Tanmateix, en bona part dels jocs moderns l’as és la carta més poderosa de la baralla.
El més curiós és que això no sempre va ser així.
Per què originalment l’as era la carta més baixa?
La paraula «as» prové del llatí as, nom d’una antiga moneda romana que representava una unitat. El seu significat estava lligat a la idea d’«u», és a dir, el valor més petit possible.
Per aquest motiu, en les primeres baralles l’as ocupava de manera natural la posició més baixa de cada coll. De fet, en moltes baralles europees antigues ni tan sols apareixia identificat amb una lletra, sinó simplement amb el número 1.
Durant segles, l’ordre lògic era el que qualsevol esperaria: el rei estava per damunt de totes les altres cartes.
Quan va canviar tot?
Els historiadors dels jocs de cartes creuen que l’ascens de l’as es va produir de manera gradual entre els segles XV i XVII. No hi ha un moment exacte en què algú decidís que l’as havia de superar el rei.
El que sí que sabem és que alguns jocs van començar a atorgar-li un valor especial. A poc a poc, el costum es va estendre i va acabar convertint-se en una norma acceptada en nombroses variants.
Un dels primers jocs documentats en què l’as apareixia com la carta més alta va ser l’italià Trappola, diversos segles abans que naixessin jocs moderns com el pòquer.
Hi va tenir res a veure la Revolució Francesa?
Hi ha una explicació molt popular que afirma que l’as va passar a estar per damunt del rei després de la Revolució Francesa de 1789.
Segons aquesta teoria, situar la carta que representava el poble (l’u) per damunt del monarca simbolitzava la caiguda del poder reial i l’ascens dels ciutadans corrents.
La història és atractiva i es repeteix sovint, però té un problema: l’as ja era la carta més alta en diversos jocs molt abans de la Revolució Francesa.
Per això, els especialistes consideren que aquesta explicació va poder contribuir a reforçar una tendència que ja existia, però difícilment en va ser l’origen.
Quina és l’explicació més probable?
Molts investigadors creuen que la raó és molt més pràctica que política.
Els jocs de bases necessitaven una carta clarament dominant. L’as resultava ideal perquè era molt fàcil d’identificar: mostrava un únic símbol gran al centre de la carta i destacava visualment per damunt de la resta.
Un cop diversos jocs importants van adoptar aquesta jerarquia, d’altres van acabar copiant-la. Amb el pas dels segles, el costum es va acabar imposant en bona part del món.
Passa en tots els jocs?
No. De fet, un dels aspectes més interessants de les cartes és que el valor de l’as depèn completament de les regles.
En el pòquer sol ser la carta més alta, tot i que també pot actuar com la més baixa per formar una escala A-2-3-4-5.
En el blackjack (vint-i-u) té un comportament especial i pot valer 1 o 11 punts.
En jocs espanyols com la brisca, el tut o el guinyot és la carta més valuosa del coll i supera àmpliament el rei.
Tanmateix, hi ha jocs tradicionals europeus en què l’as continua ocupant posicions baixes o conserva part de la seva funció original.
Com va acabar una carta humil al tron?
La història de l’as és una de les curiositats més sorprenents del món de les cartes. Va néixer representant la unitat, la xifra més petita possible, i durant segles va ser una carta modesta.
Però l’evolució dels jocs va acabar convertint-la en la peça més poderosa de moltes baralles. Avui, en taules de pòquer, partides de tut o jocs de casino, l’as continua demostrant que en les cartes les aparences enganyen: de vegades el número u pot ser més important que un rei.