Cultura

Quan va aparèixer el comodín (comodí) a la baralla espanyola? La curiosa història de la carta més moderna de la baralla

Comodín 1 de una baraja de Lascuarenta.esComodín 2 de una baraja de Lascuarenta.es
Comodins de la baralla personalitzada d’estil nipó

El comodín (comodí) no pertanyia a la baralla espanyola tradicional: va néixer als Estats Units a la dècada de 1860 i la seva primera representació impresa coneguda data de cap al 1863. Va arribar a Europa amb les baralles nord-americanes i angleses de les últimes dècades del segle XIX, però la seva adopció a Espanya no va ser immediata. Amb el temps, alguns fabricants espanyols van incorporar dos comodins com a cartes addicionals perquè la mateixa baralla servís per a més jocs.

Si t’hi pares a pensar, el comodí resulta una mica estrany dins de la baralla espanyola. Tenim oros, copes, espases i bastos, sotes, cavalls i reis: una lògica tradicional que fa segles que ens acompanya. I, de sobte, apareix una carta ben peculiar que pot convertir-se en qualsevol altra.

La majoria de la gent dona per fet que el comodí sempre hi ha estat, però és una de les incorporacions més recents de tota la història de les cartes.

Així doncs, quan va aparèixer exactament el comodí a la baralla espanyola?

El comodí va néixer a la baralla espanyola?

Tot i que avui moltes baralles espanyoles inclouen dos comodins, especialment les destinades a jocs com el Xinxó, el Remigio (remigi) o algunes variants familiars, aquesta carta no formava part de la baralla tradicional.

La baralla espanyola clàssica estava formada per 40 o 48 cartes, segons el joc, i no incloïa cap comodí. Durant segles va funcionar perfectament sense.

El comodí és, en realitat, una importació relativament moderna procedent del món anglosaxó.

Quan i on va néixer el comodí?

Els historiadors de les cartes situen el naixement del comodí als Estats Units durant la dècada de 1860.

En aquella època s’havia popularitzat un joc anomenat Euchre, d’origen europeu però enormement estès a l’Amèrica del Nord. Algunes variants del joc necessitaven una carta especial que actués com a triomf absolut, superior a la resta de cartes.

Per resoldre-ho es va crear una carta addicional coneguda inicialment com a Best Bower o Imperial Bower. Poc després va començar a rebre el nom de Joker, un terme que s’acabaria imposant arreu del món.

La primera representació impresa coneguda d’aquesta nova carta va aparèixer cap al 1863, i es va convertir en la carta més jove de tota la família de cartes modernes.

Com va arribar a Espanya?

Durant les últimes dècades del segle XIX, les baralles fabricades als Estats Units i a Anglaterra van començar a circular cada vegada més per Europa.

Amb elles també va viatjar el Joker.

Tanmateix, l’adopció no va ser immediata. Els jocs tradicionals espanyols com el Mus, la Brisca, el Tuti o el Guinyot no necessitaven cap carta addicional, de manera que l’estructura clàssica de la baralla es va mantenir intacta.

Tot i això, alguns fabricants van començar a incloure dos comodins a les seves baralles com a cartes addicionals. No pas perquè fossin imprescindibles, sinó perquè permetien utilitzar la mateixa baralla en més jocs.

Per això avui és habitual trobar baralles espanyoles de 50 cartes: les 48 tradicionals més dos comodins.

Per què es diu comodí?

El nom és força descriptiu.

En la majoria de jocs on apareix, aquesta carta té la capacitat de substituir qualsevol altra. És a dir, es pot adaptar a les necessitats del jugador.

Per això va acabar rebent el nom de «comodín», una paraula que en castellà també s’utilitza per descriure una cosa versàtil o útil en moltes situacions.

Mentre que en anglès es va mantenir el terme Joker (bufó o bromista), a Espanya va triomfar una denominació molt més pràctica.

Sempre té el mateix disseny?

No.

A diferència de les altres cartes de la baralla espanyola, que tenen un aspecte força estandarditzat, el comodí ha canviat moltíssim segons l’època i el fabricant.

Algunes marques utilitzen bufons o arlequins inspirats en el Joker anglosaxó. D’altres simplement hi imprimeixen la paraula «Comodín». També hi ha dissenys amb pallassos, mags, personatges fantàstics o il·lustracions abstractes.

Precisament perquè no pertany al disseny històric original de la baralla espanyola, els fabricants han gaudit de molta més llibertat artística a l’hora de representar-lo.

Per què el comodí és la carta més jove de tota la baralla?

Hi ha una cosa curiosa en tot això.

Mentre que els colls de la baralla espanyola tenen arrels que es remunten a l’edat mitjana i deriven de les antigues cartes mameluques arribades a Europa fa més de sis-cents anys, el comodí amb prou feines té uns 160 anys d’història.

És a dir, quan va aparèixer el comodí ja hi havia generacions senceres de jugadors que feia segles que utilitzaven baralles sense aquesta carta.

Per això molts historiadors el consideren una mena d’«intrús simpàtic»: una carta moderna que va acabar trobant el seu lloc en baralles molt més antigues que ella.

Conclusió

El comodí no va néixer amb la baralla espanyola ni en va formar part durant la major part de la seva història. El seu origen es troba als Estats Units, cap al 1863, quan es va crear per a un joc anomenat Euchre.

Amb el pas del temps es va acabar estenent arreu del món i alguns fabricants espanyols van començar a incloure’l com a carta addicional. Avui és habitual veure’l en moltes baralles, tot i que continua sent un convidat relativament recent si el comparem amb els segles d’història dels oros, les copes, les espases i els bastos.

La pròxima vegada que trobis un comodí en una baralla espanyola, recorda que probablement tens a les mans la carta més moderna de tota la baralla.

Fonts