Cultura
La història de l’As d’oros: la carta més important de la baralla espanyola
L’As d’oros té una gran importància històrica perquè durant segles va portar marques de fabricants, escuts i segells fiscals que acreditaven el pagament d’impostos. La seva gran moneda central servia com a identitat de cada baralla, i el disseny popularitzat per Fournier el va fer encara més reconeixible. Aquest pes històric i cultural no vol dir que sigui sempre la carta més forta: depèn del joc.
Si demanes a algú que digui una carta de la baralla espanyola, és molt probable que digui l’As de Oros. Forma part de la cultura popular espanyola i ha aparegut en bars, casinos, sobretaules familiars i partides de mus, tuti, brisca i guinyot durant generacions.
Però l’As de Oros no es va fer famós per casualitat. Darrere d’aquella gran moneda daurada hi ha uns quants segles d’història, impostos, fabricants de cartes, símbols de poder i fins i tot alguns secrets que molts jugadors desconeixen.
Què representa realment el coll d’oros?
Els oros són un dels quatre colls tradicionals de la baralla espanyola juntament amb copes, espases i bastos. Tot i que avui els associem simplement als diners, les seves arrels són molt més antigues.
Els historiadors consideren que les cartes van arribar a Europa a través de les rutes comercials de la Mediterrània, procedents de models orientals que ja feien servir símbols relacionats amb monedes i riquesa. Amb el temps, aquelles representacions van evolucionar fins a convertir-se en els oros que coneixem actualment.
De fet, el coll d’oros conserva una relació directa amb el concepte de diners des de fa segles. En moltes interpretacions històriques s’ha associat al comerç, la riquesa i l’activitat econòmica, en contrast amb les espadas (la noblesa i la guerra), les copas (el clergat) i els bastos (el poble treballador).
Per què l’As de Oros és tan especial?
A diferència d’altres cartes, l’As de Oros sempre va tenir una funció addicional més enllà del joc.
Durant segles, els fabricants van aprofitar aquesta carta per posar-hi la seva signatura, la seva marca comercial i diferents elements identificatius. Era la carta perfecta perquè la seva gran moneda central oferia molt d’espai lliure per incloure-hi escuts, noms, segells o ornaments.
Per això, quan els col·leccionistes estudien una baralla antiga, una de les primeres cartes que busquen és precisament l’As de Oros. Moltes vegades permet identificar qui va fabricar la baralla, on es va imprimir i fins i tot en quina època es va produir.
Com vigilava l’Estat les baralles?
Hi va haver un temps en què fabricar cartes no era tan senzill com imprimir-les i vendre-les.
Durant segles van existir impostos específics sobre les baralles. Els fabricants havien de demostrar que havien pagat les taxes corresponents i la manera més pràctica era incloure determinades marques oficials a l’As de Oros.
Per aquest motiu, aquesta carta es va convertir en una mena de document d’identitat de cada baralla. Hi podien aparèixer segells, escuts, referències administratives o marques fiscals que n’acreditaven la legalitat.
Quan aquests impostos van desaparèixer, l’espai no va quedar buit. Els fabricants van continuar utilitzant-lo per incloure-hi els seus propis emblemes i logotips.
Per què gairebé tothom reconeix l’As de Oros de Fournier?
Si avui penses en un As de Oros, probablement t’estàs imaginant el disseny popularitzat per Fournier.
A finals del segle XIX, Heraclio Fournier va revolucionar el disseny de la baralla espanyola moderna. Els seus models van obtenir reconeixement internacional i van acabar convertint-se en l’estàndard visual que milions de persones identifiquen com «la baralla espanyola de tota la vida».
Una de les curiositats més conegudes és que el mateix Heraclio Fournier va arribar a aparèixer representat a l’As de Oros d’algunes de les seves baralles històriques. Amb el pas del temps, aquella imatge va acabar convertint-se en un dels trets d’identitat més reconeixibles de la marca.
Per això, encara avui, moltes persones associen automàticament l’As de Oros amb la imatge clàssica de Fournier, tot i que existeixen nombrosos models i patrons regionals diferents.
Quin paper ha tingut l’As de Oros més enllà del joc?
L’As de Oros no només ha tingut importància a les taules de joc.
També ha aparegut en cartells publicitaris, il·lustracions, obres de col·leccionisme, museus i fins i tot en baralles commemoratives dedicades a esdeveniments històrics o personatges famosos.
En algunes edicions especials, el gran cercle central s’ha utilitzat com a espai per mostrar monuments, escuts, símbols polítics o referències culturals de diferents èpoques.
És a dir, l’As de Oros ha fet moltes vegades de petita portada dins de la mateixa baralla.
És la carta més important de la baralla espanyola?
La resposta depèn del joc.
En molts jocs tradicionals espanyols el valor de les cartes varia segons les regles, de manera que l’As de Oros no sempre és la carta més forta en termes de puntuació.
Tanmateix, des d’un punt de vista històric i cultural, poques cartes hi poden competir.
Ha estat la carta escollida per mostrar marques comercials, pagar impostos, exhibir escuts, identificar fabricants i representar el mateix concepte de la baralla espanyola. Mentre altres cartes amb prou feines canviaven, l’As de Oros acumulava funcions i significat.
Potser per això, quan algú pensa en una baralla espanyola, sol imaginar-se abans aquella gran moneda decorada que qualsevol rei, cavall o sota.
Quanta història cap en una petita carta?
La pròxima vegada que tinguis un As de Oros a la mà, val la pena observar-lo amb atenció.
Darrere d’aquell dibuix aparentment senzill s’amaguen més de sis-cents anys d’evolució de les cartes, canvis en els sistemes d’impressió, impostos reials, fabricants llegendaris i costums populars que han sobreviscut generació rere generació.
Al capdavall, l’As de Oros és molt més que una carta. És una de les peces més reconeixibles de la cultura lúdica espanyola i un petit resum il·lustrat de la història de la nostra baralla.