Cultura
Per què la baralla espanyola té cavall i no reina?
La baralla espanyola té cavall en lloc de reina perquè manté les figures tradicionals de les baralles llatines: la sota, el cavall i el rei. Aquest cavall representa un cavaller, una figura important en la societat medieval. Mentre que a França es va consolidar el model amb reina, Espanya i Itàlia van conservar la tradició més antiga.
Mentre que les cartes franceses tenen sota, reina i rei, la baralla espanyola fa servir sota, cavall i rei. És una diferència coneguda, tot i que poca gent s’hagi aturat a pensar-hi.
La pregunta sorgeix tard o d’hora: per què hi apareix un cavaller muntat a cavall allà on en altres baralles hi ha una reina?
La resposta no té a veure amb una decisió moderna ni amb una peculiaritat exclusivament espanyola. Ens porta uns quants segles enrere, als orígens de les anomenades baralles llatines i a una època en què els cavallers ocupaven un lloc molt especial dins la societat europea.
La baralla espanyola va inventar la figura del cavall?
Una idea força estesa és que la figura del cavall és una raresa creada a Espanya. Però passa just el contrari.
La figura del cavaller muntat ja existia en algunes de les primeres baralles europees. De fet, la baralla espanyola comparteix aquest tret amb moltes baralles italianes, que també conserven una figura equivalent entre la sota i el rei.
Si observem una baralla napolitana, siciliana o bergamasca, veurem que la presència del cavaller hi resulta tan normal com a Espanya. Això es deu al fet que totes dues tradicions provenen d’una mateixa família històrica: les baralles llatines.
Com expliquem a Com van viatjar els naips des d’Orient fins a Espanya, els naips van arribar a Europa a través de la Mediterrània i van evolucionar de manera diferent segons cada regió.
Quines són les tres figures de les baralles llatines?
Les baralles llatines tradicionals solen organitzar cada coll en tres figures jeràrquiques:
- La sota.
- El cavall.
- El rei.
La sota representa un servidor, ajudant o personatge de rang inferior.
El cavall representa un cavaller, és a dir, un guerrer pertanyent a la petita noblesa o a l’estament militar.
El rei ocupa la posició més alta de la jerarquia.
Vista des d’una perspectiva medieval, la seqüència tenia força sentit: servidor, cavaller i rei.
Era una representació visual fàcil d’entendre per a qualsevol persona de l’època.
I on era la reina?
Curiosament, l’absència de la reina no era gens estranya en les primeres baralles europees.
Durant segles van coexistir nombrosos models diferents. Algunes baralles tenien exclusivament figures masculines, mentre que d’altres incorporaven personatges femenins o hi afegien figures addicionals.
No existia cap estàndard internacional.
Cada regió adaptava les cartes segons les seves pròpies tradicions artístiques i culturals.
La reina es va acabar imposant sobretot en la família de baralles francesa, que acabaria convertint-se en la més estesa del món.
Per què França va substituir el cavall per la reina?
Les baralles franceses van començar a simplificar molts elements dels models anteriors.
A més de substituir els colls llatins per corazones (cors), diamantes (diamants), tréboles (trèvols) i picas (piques), van modificar les figures.
L’estructura francesa es va acabar consolidant en:
- Sota (Jack o Valet).
- Reina (Queen o Dame).
- Rei (King o Roi).
La presència de la reina permetia representar d’una manera més directa la família reial completa i oferia una figura femenina clarament identificable dins la baralla.
Amb el temps, aquest model es va estendre per bona part d’Europa i, posteriorment, per Amèrica.
Espanya i Itàlia, en canvi, van conservar la tradició més antiga.
Com reflecteix el cavall la societat medieval?
Per entendre per què el cavaller era tan important, cal recordar el context històric en què van sorgir les primeres baralles europees.
Durant l’edat mitjana, els cavallers eren molt més que simples soldats muntats.
Representaven un ideal social associat a l’honor, la guerra, el servei al rei i la noblesa.
La seva presència en la iconografia medieval era constant: apareixien en manuscrits, escuts, frescos, relats èpics i cerimònies públiques.
No és estrany que també acabessin ocupant un lloc destacat a les cartes.
Per què el cavall va sobreviure a Espanya?
Quan altres països van anar modificant les seves baralles, Espanya va mantenir bona part de l’estructura heretada dels models llatins.
El mateix va passar amb els colls d’oros, copes, espases i bastos, que van sobreviure mentre altres llocs adoptaven símbols diferents.
Aquesta continuïtat va permetre que el cavall continués formant part de la baralla espanyola fins als nostres dies.
De fet, per a molts jugadors espanyols, la presència d’una reina resultaria tan estranya com veure un cavall en una baralla de póker (pòquer).
El cavall és una carta important en els jocs?
Tot i que visualment destaca molt, el cavall no acostuma a ser la carta més poderosa.
El seu valor depèn de les regles de cada joc.
En jocs com la Brisca o el Tuti, per exemple, acostuma a donar menys punts que el rei i força menys que l’as o el tres.
Tot i això, continua sent una de les figures més recognoscibles de tota la baralla espanyola i forma part d’expressions populars molt conegudes.
La més famosa és probablement «sota, caballo y rey» (sota, cavall i rei), una frase que va acabar fent el salt de les taules de joc al llenguatge quotidià.
Quina història explica aquesta petita diferència?
La presència del cavall en lloc de la reina pot semblar un detall menor, però en realitat és una finestra a diversos segles d’història.
Ens recorda que la baralla espanyola no és una adaptació de la francesa, sinó l’hereva d’una tradició pròpia compartida amb altres baralles llatines.
Cada vegada que apareix un cavall d’oros, copes, espases o bastos, estem veient una cosa que ha sobreviscut a canvis polítics, tecnològics i culturals durant centenars d’anys.
I potser aquesta és la raó per la qual continua resultant tan característic: poques cartes conserven d’una manera tan visible una part de l’edat mitjana com el cavall de la baralla espanyola.