Com ha evolucionat la baralla espanyola al llarg dels segles

La baralla espanyola va arribar a la Península a finals del segle XIV i es va imprimir amb planxes de fusta a partir del XV. Amb el temps va perdre els 8 i els 9 en molts jocs, va fixar les figures de sota, cavall i rei, i al segle XIX va adoptar el disseny icònic que coneixem avui gràcies a impressors com Heraclio Fournier.

Com eren les cartes de luxe i de taverna al segle XIV?

Les primeres notícies de naips als regnes hispànics són de finals del segle XIV. Eren cartes pintades a mà o estampades de manera molt rudimentària, i ja tenien els quatre colls que continuem fent servir: oros, copes, espases i bastos. Si tens curiositat per saber com van arribar, t’ho expliquem a com van viatjar els naips fins a Espanya.

De quina manera va canviar les regles la impremta als segles XV i XVI?

Amb els gravats en fusta, les baralles es van abaratir moltíssim. Van passar de ser un caprici a una cosa que qualsevol podia tenir a casa, i per això també van començar les prohibicions. D’aquella època ve bona part del que expliquem a com es fabricaven les primeres cartes.

Per què hi va haver menys cartes i més jocs als segles XVII i XVIII?

Els jocs més populars van prescindir dels 8 i els 9, i així es va consolidar la baralla de 40 cartes. La de 48 va continuar existint, però va quedar per a jocs concrets. Ho expliquem a per què la baralla no té 8 ni 9.

Com va sorgir al segle XIX el disseny que coneixem?

La litografia va permetre colors nets i dibuixos idèntics en totes les còpies. A Vitòria, Heraclio Fournier va popularitzar un disseny que acabaria sent gairebé l’oficial. Les cantonades arrodonides i els números a les cantonades també són d’aquesta etapa moderna.

Com van influir el plàstic, els comodins i les pantalles als segles XX i XXI?

Van arribar els plastificats, els comodins per al Xinxon i, finalment, les baralles digitals. Avui es juga amb la mateixa baralla de sempre al bar, a casa i en partides en línia.

Si t’interessa més el dibuix que la història, no et perdis l’evolució artística de les cartes espanyoles.