La cultura de les partides de poble

La partida de cartes marcava el ritme quotidià de molts pobles espanyols, després de dinar o al capvespre, al bar, al casino o al casal de jubilats. Les mateixes parelles es podien reunir durant anys, i els campionats de Mus, Guinyot, Tute o Quatrola es convertien en tot un esdeveniment durant les festes.

L’hora de la partida

La partida tenia hora: després de la migdiada a l’estiu, després de missa els diumenges, en tornar del camp a l’hivern. Qui arribava tard s’havia de quedar mirant fins que hi havia lloc.

Parelles de tota la vida

En els jocs per parelles es formaven tàndems que duraven dècades. Es coneixien tant que sabien quines cartes tenia l’altre sense mirar. En el Mus això té un nom, els senyals, però en tots els jocs passa una cosa semblant.

Cada poble, el seu joc

El Guiñote a l’Aragó, la Cuatrola en terres castellanes i lleoneses, el Mus al nord, la Brisca i el Tute per gairebé tot Espanya. I amb cada joc, les seves petites regles locals. Ho repassem a jocs populars segons la regió.

Els campionats de festes

Un full amb les inscripcions penjat al bar, un trofeu modest o un pernil per a la parella guanyadora, i nits senceres d’eliminatòries. Si en vols muntar un, llegeix com organitzar un campionat entre amics.

Què en queda?

Molt, tot i que amb menys gent. I hi ha qui, lluny del poble, manté la partida amb els de sempre a través d’una taula en línia.