Qui va inventar els daus?

No se sap qui va inventar els daus, que van sorgir en diversos llocs gairebé al mateix temps. S’han trobat daus de sis cares de fa uns 4.500 anys a la vall de l’Indus i a Mesopotàmia. Abans ja es feien servir els ossos anomenats astràgals per fer sorts.

Abans del dau, l’os

Molt abans que el cub, la gent llançava astràgals, petits ossos del turmell d’ovelles i cabres. Tenen quatre costats diferents i cauen de manera més o menys aleatòria. Es feien servir per jugar i també per endevinar, perquè a l’antiguitat l’atzar i allò sagrat anaven de bracet. A Espanya encara s’hi juga a les tabas (joc de les tabes).

Els primers daus cúbics

En jaciments com Mohenjo-Daro o Shahr-e Sukhteh, a l’Iran, han aparegut daus de fa milers d’anys. Al Real Juego de Ur (Joc Reial d’Ur), un dels jocs de tauler més antics coneguts, es feien servir daus en forma de piràmide. Cada cultura va anar provant formes fins que el cub es va imposar perquè era fàcil de fabricar i equilibrat.

Per què les cares oposades sumen set?

És un costum molt antic: l’1 davant del 6, el 2 davant del 5 i el 3 davant del 4. Ja es veu en molts daus romans. Ajuda a repartir el pes dels foradets i fa més difícil trucar-los a simple vista.

Daus i cartes

Els daus són atzar pur; les cartes barregen atzar i decisió. Per això molts jugadors de tota la vida diuen que amb la baralla «la sort reparteix, però tu jugues». Si t’interessa aquest vessant de l’atzar, dona un cop d’ull a la nostra explicació sobre si existeixen les ratxes de sort.