Quina és la carta més rara que s’ha imprès mai?

No hi ha una única carta considerada la més rara del món, però destaquen peces medievals pintades a mà, baralles incompletes dels segles XV i XVI conservades en museus o naips amb errors d’impressió que mai no van arribar a circular. En molts casos, aquests tresors han sobreviscut amagats com a material de farciment en les enquadernacions de llibres antics.

Les supervivents medievals

Les cartes es feien servir fins que es trencaven i després es llençaven, així que dels primers segles en queda ben poca cosa. Algunes baralles de luxe van sobreviure perquè es guardaven com a objectes d’art, i es conserven en museus i biblioteques. Sovint no queden baralles completes, sinó unes quantes cartes soltes o plecs d’impremta sense tallar que es van reaprofitar per enquadernar llibres.

Cartes recuperades d’enquadernacions

Sembla estrany, però és així: els impressors feien servir els plecs de naips defectuosos com a farciment de les tapes dels llibres. Segles després, en restaurar-los, apareixen cartes que no es coneixien. T’ho expliquem a les primeres baralles documentades a Europa.

Errades i tiratges curts

Ja en època moderna, el que fa rara una carta sol ser una errada: un coll equivocat, un color que falla o una carta impresa del revés. També les baralles de propaganda o publicitàries amb tiratges molt petits són molt buscades pels col·leccionistes.

I en la baralla espanyola?

Els asos d’or antics, on el fabricant posava el seu nom i l’any, són d’allò més buscat. T’ho expliquem a la història de l’as d’or. Si les vols veure en persona, dona un cop d’ull a els museus de naips.