Història d'Espanya i oci
Les cartes durant la Guerra Civil Espanyola
Durant la Guerra Civil (1936-1939) es va continuar jugant a cartes als fronts, a la rereguarda i als refugis, tot i que la manca de paper i la intervenció de fàbriques van dificultar la producció de cartes. Tots dos bàndols també van utilitzar la baralla com a vehicle de propaganda, substituint-ne les figures per personatges vinculats al seu ideari.
Una baralla a la motxilla
Una baralla pesa poc, no necessita taula i fa passar les hores. Als fronts, on hi havia llargues esperes, les partides de cartes eren de les poques coses que servien per matar el temps i parlar d'alguna cosa que no fos la guerra. Molts testimonis i cartes de soldats les esmenten de passada.
Baralles amb missatge
La baralla és un objecte que tothom toca cada dia, i això la fa perfecta per a la propaganda. Aquells anys es van editar baralles en què els reis, cavalls i sotes se substituïen per milicians, soldats o altres figures polítiques. Avui són peces de col·lecció i algunes es conserven en museus de cartes. No és res de nou: fa segles que les cartes estan sota vigilància, com expliquem a cartes prohibides i censurades.
Fàbriques amb problemes
Faltaven paper, tintes i mà d'obra. Algunes fàbriques de cartes van passar a mans de comitès o de les autoritats de cada zona, i la producció es va reduir o es va adaptar. Durant la postguerra, amb l'escassetat, es jugava amb baralles molt gastades i apedaçades.
La postguerra: la partida com a refugi
Amb poques opcions d'oci, les cartes del cafè, del casino de poble i de la sobretaula es van convertir en un dels grans entreteniments dels anys 40 i 50. En parlem a els cafès de les partides eternes i a els casinos de poble.
Preguntes freqüents
Es jugava a cartes durant la Guerra Civil?
Sí, als fronts i a la rereguarda; era un dels entreteniments més fàcils de dur a sobre.
Van existir baralles de propaganda?
Sí, es van editar baralles amb les figures substituïdes per personatges o símbols polítics; avui són peces de col·lecció.