Història d'Espanya i oci
Els casinos de poble: societats recreatives i partides de cartes
Els casinos de molts pobles i ciutats d’Espanya eren societats recreatives o cercles de socis, no les sales d’apostes que avui associem a aquesta paraula. S’hi anava a trobar-se, llegir la premsa, celebrar balls i fer una partida de cartes o de dòmino.
Un club social
Des del segle XIX van sorgir casinos, cercles i liceus en gairebé totes les localitats amb una certa població. Els socis pagaven una quota i disposaven d’una sala de lectura, un cafè i sales de joc. En alguns pobles en convivien diversos: el dels pagesos, el dels comerciants…
Les cartes al casino
Les taules de joc eren el cor de la vida quotidiana. S’hi feien partides de Tuti, Mus, Guinyot o dòmino, amb parelles fixes i campionats per festes. Ho recordem a la cultura de les partides de poble.
Més que joc
Els casinos organitzaven balls, conferències, revetlles i fins i tot obres de teatre. Molts edificis es conserven i continuen sent centres culturals.
Una paraula que va canviar
Amb el temps, «casino» va passar a significar sobretot casa d’apostes. Nosaltres ens quedem amb el sentit antic: un lloc per trobar-se i jugar sense diners pel mig. Ho expliquem a per què no som un casino.
Preguntes freqüents
Què era un casino de poble?
Una societat recreativa de socis per trobar-se, llegir, celebrar balls i jugar a cartes o al dòmino.
S’apostava als casinos de poble?
El joc era sobretot social; la seva funció principal era la trobada i la vida cultural.