Història d'Espanya i oci
Com es jugava a les places dels pobles
Tradicionalment, les places dels pobles eren espais de trobada on es practicaven jocs com la pelota (pilota) al frontó, els bolos (bitlles), la calva (joc de la calva), la rana (joc de la granota) o el chito (joc del tascó). Aquests llocs feien de centre social per a totes les edats, combinant entreteniments infantils com l’escondite (fet i amagar) amb disciplines de punteria i força per als adults.
Jocs d’adults
Els jocs de llançament i punteria eren els reis: bolos en moltes variants regionals, la calva a Castella, el chito o la tanga (joc del tascó) amb les monedes damunt d’un tascó. Es jugava per equips i el públic no hi faltava.
La pilota
La paret de l’església o de l’ajuntament feia de frontó en molts pobles. La pelota a mano (pilota a mà) és una tradició molt arrelada al nord, però es jugava en moltes regions.
La canalla
Corros (jocs de rotllana), comba (saltar a corda), pañuelo (joc del mocador), marro (joc de la barra), escondite. Els recordem a jocs de pati que van desaparèixer.
I quan queia la tarda
En acabar els jocs de plaça, molts se n’anaven al bar o al casino a fer una partida de cartes. Ho expliquem a els casinos de poble. Per descobrir més jocs d’abans, llegeix jocs tradicionals espanyols oblidats.
Preguntes freqüents
Què és la calva?
Un joc tradicional castellà en què es llança una pedra o un cilindre per colpejar una peça de fusta en forma d’angle.
Què és el chito o la tanga?
Un joc que consisteix a llançar discos o peces planes contra un tascó amb monedes al damunt.