Història d'Espanya i oci
El lleure a les tavernes espanyoles
Des de l’edat mitjana, les tavernes eren llocs de trobada de la gent del poble on es compartien vi, menjar, converses i cançons. També s’hi jugava a cartes i a daus, cosa que explica que tantes lleis sobre el joc esmentin aquests establiments.
Un lloc vigilat
Les autoritats veien les tavernes com un lloc de baralles i apostes. Moltes ordenances hi prohibien jugar per diners o a certes hores. Ho expliquem a cartes prohibides i censurades.
Les tavernes del Segle d’Or
La literatura dels segles XVI i XVII és plena de tavernes, hostals i caus de joc on tafurers i soldats jugaven a cartes. Cervantes, Quevedo i la novel·la picaresca els retraten amb detall. Ho repassem a el lleure al Segle d’Or.
De la taverna al bar
Al segle XX, la taverna va anar deixant pas al bar, però el costum de jugar a cartes va continuar. Ho expliquem a per què els bars espanyols tenien una baralla.
El que en queda
El tapet, la baralla gastada i el grup de sempre. Aquesta és la tradició que volem mantenir viva, sense apostes, a cada taula de Mus o de Guinyot.
Preguntes freqüents
A què es jugava a les tavernes?
Sobretot a cartes i a daus, a més de jocs d’habilitat.
Per què es vigilaven les tavernes?
Perquè eren llocs on sovintejaven les apostes, les baralles i els deutes.