Jocs de l’edat mitjana espanyola: ajedrez (escacs), tablas (taules) i dados (daus)

A l’Espanya medieval destacaven els ajedrez (escacs), les tablas (taules) —antecessores del backgammon—, els dados (daus) i els jocs de captura com l’alquerque (alquerc). Les cartes van arribar més tard, al segle XIV. La font principal per conèixer aquells jocs és el Llibre dels jocs, que Alfons X va fer elaborar el 1283.

El llibre d’un rei jugador

Alfons X el Savi va encarregar un manuscrit que explica i il·lustra desenes de jocs: problemes d’escacs, variants de taules i partides de daus. Les seves miniatures mostren cristians, musulmans i jueus jugant plegats, dones i homes, nobles i gent corrent. En parlem a la història dels escacs.

Escacs i taules

Els escacs eren el joc de prestigi, associat a l’estratègia i a l’educació de la noblesa. Les taules combinaven daus i decisions, i eren molt populars. L’alquerc, precursor de les damas (dames), es jugava molt a l’Àndalus.

Els daus i les tafureries

Els daus eren el joc més estès i també el més vigilat. Alfons X va arribar a regular les tafureries, les cases on es jugava, amb normes sobre trampes, deutes i blasfèmies. Allò que es regula és perquè es practica molt.

L’arribada de les cartes

A finals del segle XIV les cartes apareixen en documents peninsulars i aviat competeixen amb els daus. Ho expliquem a les cartes a l’edat mitjana. Aquí comença la història de la baralla que avui fem servir a la Brisca o al Mus.