Com jugaven a cartes els nobles medievals

A les corts de finals de l'edat mitjana, els nobles gaudien de baralles de luxe pintades a mà i fins i tot decorades amb or com a entreteniment refinat de saló. Tot i que el joc solia estar prohibit per al poble ras, la noblesa tenia més llibertat per practicar-lo als seus palaus.

Baralles com joies

Les baralles de la noblesa eren objectes cars, pintats per artistes i regalats en ocasions especials. Algunes de les cartes més antigues que es conserven a Europa són d'aquest tipus, precisament perquè es guardaven com tresors.

Jugar com a signe de refinament

Saber jugar a cartes, als escacs o a les tablas (taules) formava part de l'educació cortesana. El Llibre dels jocs d'Alfons X ja mostra aquest món, tot i que és anterior a les cartes. T'ho expliquem a jocs de l'edat mitjana espanyola.

I les apostes?

Sovint es jugava per diners o objectes, i les pèrdues podien ser importants. Per això, les lleis que limitaven el joc de vegades també afectaven la noblesa, tot i que s'aplicaven amb menys rigor. En parlem a cartes prohibides i censurades.

Del palau a la taverna

Amb l'estampació en fusta, les cartes es van abaratir i van passar dels palaus a les tavernes. És el pas que va convertir la baralla en l'objecte popular que avui fem servir a la Brisca o al Mus.