Existeixen cartes maleïdes?

Tot i que no existeixen baralles maleïdes com a tals, abunden les llegendes com la de l’as de picas (as de piques) o la «maledicció d’Escòcia» amb el nueve de diamantes (nou de diamants). En la tradició espanyola predominen les supersticions domèstiques, com les manies amb les cadires de la sort o la manera de manipular la baralla damunt la taula.

L’as de piques

El seu disseny gros i fosc, i el seu ús en alguns contextos bèl·lics del segle XX, el van convertir en símbol de mal averany en el món anglosaxó. A la baralla francesa també era la carta que duia el segell fiscal a Anglaterra; per això és tan ornamentada.

La «maledicció d’Escòcia»

El nou de diamants té aquest sobrenom des de fa segles, i hi ha diverses teories sobre el seu origen, cap de demostrada. És un bon exemple de com neixen les llegendes: tothom repeteix la història i ningú no sap d’on ve.

Supersticions de la taula espanyola

Moltes colles tenen les seves manies: qui guanya no canvia de cadira, la baralla nova «no té sort» fins que s’estrena, o no es juga amb una carta doblegada. Formen part del folklore, com expliquem a per què creiem en la sort.

I l’as d’oros?

A la baralla espanyola, la carta amb més història és l’as d’oros, i no perquè sigui maleïda, sinó perquè és la signatura del fabricant. Ho expliquem a la història de l’as d’oros.