Història de les monedes: del bescanvi a l’or de la baralla

Les primeres monedes conegudes es van encunyar cap al segle VII abans de Crist a Lídia, a l’actual Turquia, amb electre, un aliatge d’or i plata. A més de servir com a diners, han estat obres d’art i instruments de propaganda, i estan representades en el coll d’oros de la baralla.

Abans de la moneda

Durant milers d’anys es va comerciar mitjançant el bescanvi o amb objectes de valor acceptat: sal, petxines, metall a pes. El problema era sempre el mateix: pesar i comprovar la qualitat en cada compra.

La gran idea de Lídia

Els lidis van estampar un segell en peces de pes fix. El segell en garantia el valor, de manera que ja no calia pesar-les. Va ser un invent tan pràctic que es va estendre per Grècia, Pèrsia i Roma.

Monedes a la península

Per Hispània van circular monedes ibèriques, gregues, romanes i, segles després, el dinar andalusí o els rals castellans. La paraula «as» (as), la de la carta, ve precisament d’una moneda romana, com expliquem a per què l’as val més que el rei.

Els oros de la baralla

El coll d’oros representa monedes i es relaciona amb el comerç i la riquesa. Ho expliquem amb detall a què signifiquen els colls de la baralla espanyola i a la història de l’as d’oros.

Per què són rodones?

Perquè és la forma més fàcil d’encunyar, no té cantonades que es desgastin i cap bé a la mà i a la bossa. A més, el cantell rodó feia més difícil retallar-les d’amagat per quedar-se amb metall.