Cultura
Partides de cartes en la pintura espanyola
Les partides de cartes són un tema clàssic de la pintura de gènere espanyola i una manera de retratar la vida del carrer. Les cartes apareixen entre els infants murris del barroc sevillà, els majos de Goya i els personatges de les tavernes del costumisme del segle XIX.
El barroc i els murris
Al segle XVII, pintors com Murillo van retratar infants del carrer de Sevilla menjant, jugant o comptant monedes. El joc apareixia com una part natural de la vida diària, molt en la línia de les novel·les picaresques de l'època. Dona un cop d'ull a els tafurers del Segle d'Or.
Goya i els cartons
A finals del XVIII, Goya va pintar escenes alegres per als tapissos reials, i una d'elles és una partida de cartes al camp. És segurament la pintura de cartes més famosa d'Espanya.
El costumisme
Al segle XIX molts pintors van retratar tavernes, cafès i patis amb partides de cartes. Són escenes plenes de detalls: gestos, ampolles, fum i algú mirant per damunt de l'espatlla. Encaixen amb el que expliquem a el lleure a les tavernes espanyoles i els cafès de partides eternes.
Una manera d'explicar la història
Aquests quadres ens ensenyen com s'asseia la gent, quines cartes feien servir i com es vivia una partida. Són gairebé documentals pintats.
Preguntes freqüents
Quins pintors espanyols van pintar partides de cartes?
Goya és el més conegut, però el tema també apareix en la pintura barroca i en el costumisme del segle XIX.
Per què agradava tant aquest tema?
Perquè permetia retratar la vida quotidiana, els gestos i fins i tot les trampes amb molt d'humor.