Cultura
Jocs populars abans de la televisió
Abans de l'arribada de la televisió a les cases espanyoles als anys 50 i 60, les cartes i el dòmino eren habituals als bars i casinos, mentre els nens jugaven al carrer a saltar a corda, a les xapes o a l'escondite (fet i amagar). L'oci també es compartia al voltant de la ràdio en família i en les tertúlies a la fresca.
Les cartes, a tot arreu
La baralla era el més barat i fàcil de portar. Es jugava al Tuti, al Mus, a la Brisca (brisca) o al Chinchón (xinxon) després de dinar, al cafè o al casino. Ho expliquem a per què els bars tenien sempre una baralla.
El dòmino de la gent gran
El cop de fitxa contra el marbre era la banda sonora de molts bars. La seva història està molt lligada a la de la vida social espanyola.
Els jocs del carrer
La canalla jugava al carrer: a saltar a corda, a la rayuela (xarranca), a fet i amagar, a les canicas (bales) o a les xapes. Molts s'han perdut; els repassem a jocs de pati que van desaparèixer.
La ràdio i les tertúlies
A la nit, la ràdio reunia la família, i a l'estiu es treien les cadires a la porta. En parlem a com s'entretenien els nostres avis.
I va arribar la tele
La televisió va canviar els costums de les llars. Ho expliquem a la revolució del cinema i la televisió.
Preguntes freqüents
Quan va arribar la televisió a Espanya?
Les emissions regulars van començar el 1956, tot i que va trigar anys a arribar a la majoria de llars.
A què es jugava abans de la televisió?
A les cartes, al dòmino i a jocs de carrer com saltar a corda o les xapes.