Tuti, Guinyot i Brisca: en què es diferencien exactament

La diferència principal entre la Brisca (brisca), el Tute (tuti) i el Guiñote (guinyot) són les obligacions a l’hora de jugar cada basa. A la Brisca es roba després de cada basa i mai no és obligatori assistir; al Tute cal assistir i muntar durant tota la mà. Al Guiñote es juga lliurement mentre queden cartes al munt i, quan s’acaben, comença l’arrossegament, amb l’obligació d’assistir, muntar i fallar.

Qui n’aprèn de gran se sol fer la mateixa pregunta: si el Tute, el Guiñote i la Brisca comparteixen cartes i triomf, què els fa diferents? Hi ha dues diferències principals: quan és obligatori assistir al coll i si es roba d’un munt (el que en moltes taules s’anomena el monte).

La Brisca i el Guiñote són el mateix?

No, tot i que s’assemblen molt i és normal confondre’ls. Tots dos tenen mostra, es roba del munt després de cada basa i les cartes valen el mateix. La diferència és que la Brisca es queda sempre en aquesta fase lliure, amb tres cartes a la mà, mentre que el Guiñote es juga amb sis cartes, permet cantar les vint i les quaranta i, quan s’acaba el munt, canvia del tot amb l’arrossegament.

Dit d’una altra manera: el Guiñote és com una Brisca que s’acaba convertint en Tute. Si vols veure cada joc amb calma, tens la guia de com es juga a la Brisca i el repàs de tot sobre el Guiñote.

Com es juga a la Brisca i per què no hi ha arrossegament?

A la Brisca cada jugador té tres cartes i en roba una després de cada basa. No hi ha cap obligació: pots tirar la carta que vulguis encara que tinguis el coll de sortida. Això fa que sigui el joc més fàcil d’aprendre i el que gairebé tothom juga de petit.

La conseqüència tàctica és que els triomfs petits valen molt: un cinco (cinc) de triomf captura un as d’un altre coll sense demanar permís a ningú. Si t’interessa d’on ve, la Brisca té una cosina molt propera a Itàlia: ho expliquem a els cosins italians del Tute, la Brisca i l’Escoba.

Què distingeix el Tute?

Al Tute per parelles no hi ha munt per robar: les quaranta cartes són a les mans des del primer moment, deu per jugador. I l’arrossegament és obligatori des de la primera basa: cal assistir al coll, muntar si pots i fallar amb triomf si no tens el coll. Saltar-se qualsevol d’aquestes obligacions és un renunci.

Per això el Tute és un joc de memòria. Com que tota la baralla està repartida, comptar les cartes jugades permet saber amb exactitud què li queda a cadascú a la mà i quan un rival està fallat d’un coll. A més, hi ha moltes maneres de jugar-hi, que repassem a les variants del Tute.

Per què el Guiñote combina tots dos sistemes en dues fases?

El Guiñote, típic de l’Aragó, combina els dos sistemes. A la primera fase es juga amb sis cartes i es roba del munt, sense arrossegament. Quan el munt s’esgota comença la segona fase, amb arrossegament obligatori i les sis cartes finals.

La primera meitat serveix per preparar el final: es reserva la força, es formen els cants i es decideix amb quines sis cartes convé arribar a l’arrossegament. Dels tres, és el que més canvia d’una fase a l’altra. Per treure’n profit, dona un cop d’ull a l’estratègia del Guiñote i a què vol dir arrossegar el triomf.

Què tenen en comú el Tute, el Guiñote i la Brisca?

Tots tres fan servir el mateix ordre de cartes (as, tres, rei, cavall, sota i la resta sense valor) i els mateixos punts: l’as onze, el tres deu, el rei quatre, el cavall tres i la sota dos. Si alguna vegada t’has preguntat el motiu, ho expliquem a per què l’as val més que el rei. Tots tres tenen coll de triomf, i el Tute i el Guiñote comparteixen els cants de vint i quaranta, d’on surt l’expressió cantar les quaranta.

Si vens de la Brisca, el consell és senzill: aprèn primer l’arrossegament amb el Tute i després passa al Guiñote. A Aprèn a jugar tens les regles completes de tots tres i un tutorial interactiu per practicar sense apuntar punts, i al glossari trobaràs la resta de paraules que se senten a la taula.